Són transparents i tenen el citoplasma clarament diferenciat en ectoplasma i endoplasma. La cèl·lula varia constantment de forma a causa de l’emissió de pseudopodis, generalment lobopodis, amb funció locomotora o alimentària (captura de preses); s’alimenten, doncs, per fagocitosi. En entrar en contacte amb la presa, la superfície de l’ameba s’enfonsa formant una depressió on l’aliment queda empresonat; aquesta depressió es tanca i forma una vacuola dins el citoplasma.
En condicions desfavorables, les amebes es poden enquistar. Les amebes es reprodueixen per bipartició. Poden viure a l’aigua dolça, a la mar o a la terra humida; hi ha, també, espècies paràsites (amebiasi).
Vídeo del moviment de l’Amoeba proteus
Don Loarie (CC BY 2.0)
L’Amoeba proteus, que ateny 500 μ, viu als estanys i als bassals amb matèria orgànica en descomposició i s’alimenta de microorganismes vegetals i animals. L’Entamoeba coli és una ameba comensal que habita l’intestí de l’home; no sol provocar trastorns. L’Entamoeba histolytica també viu a l’intestí de l’home; provoca l’anomenada disenteria amèbica. Altres espècies d’Entamoeba parasiten animals. La Malpighamoeba mellificae viu als tubs de Malpighi de les abelles (amebiasi de les abelles). La Tetramitus rostratus presenta formes ameboides o flagel·lades; la forma que adopta depèn de la composició en sals i oxigen i de pH del medi on es troba. Les amebes del gènere Pelomyxa poden atènyer grans dimensions (uns quants mil·límetres de diàmetre); tenen molts nuclis, vacúols i grànuls de glicogen.
Amoeba proteus
Berkshire Community College Bioscience (CC0)
El 2005 es publicà la seqüència del genoma de les amebes Entamoeba histolytica i Dictyostelim discoideum. Els resultats indiquen que E.histolytica té gens similars als dels bacteris que habiten l’intestí humà, adquirits possiblement per transferència lateral, i que ha perdut molts dels gens típics del grup al qual pertany, els protozous. Aquest procés s’hauria dut a terme en la seva transició d’organisme lliure a paràsit en el tracte intestinal humà. El coneixement del genoma d’aquesta ameba pot facilitar la creació de vacunes. D.discoideum té la particularitat d’ésser un dels organismes vius més simples que es coneixen, i els resultats de l’estudi del seu genoma indiquen que conserva més informació de l’antecessor eucariòtic comú que les plantes, els animals o els fongs.