Era un edifici de planta el·líptica, amb un espai central, arena, on tenia lloc l’espectacle, i una sèrie de graderies que el voltaven, cavea, separats per un mur, podium, i a vegades per un fossat per a evitar que les feres poguessin saltar damunt els espectadors. Edifici típicament romà (malgrat el nom d’origen grec), com ho eren també els espectacles que s’hi representaven.
Només les ciutats importants tingueren amfiteatre: els espectacles i l’edifici eren molt cars. Un dels més antics conservats és el de Pompeia (segle I aC). La majoria foren construïts durant l’Alt Imperi (segles I-III dC). El més gran i més famós és el Colosseu de Roma. El segueix en dimensions el d’El-Djem (antiga Thysdrus) a Tunísia. A Occident són famosos els de Provença: Nimes (mides totals 133 × 101 m) i Arles (136 × 107 m), tots dos força ben conservats, especialment el primer. A la península Ibèrica tingueren amfiteatre Mèrida, Itàlica, Segòbriga; i als Països Catalans, l’única ciutat capaç de bastir amfiteatre fou Tarragona.
L’amfiteatre de Tarragona
JoMV