Les úniques importants són les amides primàries, en general dites simplement amides. Llur fórmula general és R CONR'R’, en la qual els radicals R, R’, R’ poden ésser hidrogen o un grup hidrocarbonat. S'anomenen canviant en el nom de l’àcid R COOH el sufix -ic i -oic per amida o la terminació carboxílic per carboxamida. Per exepció, l’amida de l’àcid oxàlic s’anomena oxamida. Exceptuant la formamida, les amides no substituïdes en el nitrogen són sòlides, i llurs punts de fusió i d’ebullició són superiors als dels àcids corresponents. En l’espectroscòpia infraroja absorbeixen a 3 500-3 400 cm - 1 (vibració de tensió N-H) i a 1 690-1680 cm - 1 (banda I) i 1 640-1 630 cm - (banda II) (vibració de tensió C = O). Les amides són poc bàsiques, a causa de la important contribució de la forma ressonant b
en la qual el nitrògen ja no suporta el parell d’electrons no compartits al qual són degudes les propietats bàsiques de les amines. A causa d’aquesta ressonància, la reactivitat del carbonil amídic enfront d’agents nucleòfils és menor que la dels carbonils del àcids, èsters, etc. Les amides es preparen principalment: per acilació de l’amoníac o d’amines primàries o secundàries
per destilació lenta de sals amòniques d’àcids carboxílics
i també per hidratació, en el medi àcid o bàsic, de nitrils
Les amides monomèriques són rares en la natura, amb poques excepcions, tals com la urea. Cal notar, però, que els constituents principals de la trama estructural de la matèria viva, els pèptids i les proteïnes , són poliamides, en les quals es manifesta la solidesa de l’enllaç amídic. Les aplicacions de les amides són molt diverses. A més de llur utilització com a intermediaris de síntesi, moltes d’elles són emprades directament com a solvents, plastificants, estabilitzants, medicaments, etc. Imitant la natura, l’home sintetitza, a més, diversos polímers poliamídics, que són emprats per a la fabricació de fibres sintètiques ( perló, niló ) i en la indústria dels plàstics.