Fou atorgat per primera vegada a ‘Umar. Després d’ell el portaren tots els califes omeies i abbàssides, ultra d’altres sobirans que no reuniren les condicions exigides pel dret musulmà. Se l’atribuïren diverses dinasties nord-africanes i els omeies i almohades d’Al-Andalus (els almoràvits, per llur contraposició als califes de Bagdad, s’autodenominaren amīr al-muslimin , ‘emir dels musulmans’). Després del 1253 fou reivindicat pels hàfsides d’Ifrīqiya, pels mamelucs d’Egipte i pels marínides del Marroc, i els soldans otomans en feren ús fins el 1922. El mot ha sofert modificacions dels historiadors medievals, i en català hom troba sovint les formes miramolí o miramamolí , entre d’altres.
Història