amortidor

m
Electrònica i informàtica

Dispositiu emprat per a evitar les pertorbacions que es produeixen en les màquines elèctriques síncrones per dissimetries magnètiques i elèctriques que tendeixen a distòrcer el camp magnètic longitudinal.

Els amortidors proporcionen, de més a més, estabilitat durant els períodes transitoris derivats dels curts circuits o de la marxa en paral·lel de diverses màquines i, en molts de casos, faciliten l’engegada dels anomenats compensadors . Generalment, és constituït per un enrotllament, disposat en forma d’unes barres de secció adequada, allotjades tot al llarg d’uns orificis fets en les expansions de les peces polars del rotor. En ambdós extrems del rotor uns anells metàl·lics curtcircuiten les diverses barres, formant una gàbia que cobreix la perifèria. En el camp que gira sincrònicament amb la roda polar no té cap influència sobre aquest enrotllament amortidor; al contrari, el produït per anormalitats dóna lloc, en el dit enrotllament, a corrents induïts importants que es dissipen en forma de calor.