La majoria tenen teixits resinífers, l’exsudat dels quals, de vegades, és irritant o verinós. Presenten fulles alternes, usualment pinnaticompostes, o simples, sense estípules. Les flors són petites, regulars, bisexuals, de calze i corol·la pentàmeres, de cinc a deu o més estams, i disposades en panícules. L’ovari és superior, d’un a cinc carpels, cadascun dels quals conté un òvul pendular. El fruit és drupaci; la llavor no té pràcticament endosperma, però sí dos cotilèdons brillants. Les anacardàcies proporcionen tanins, fusta i sobretot fruites (mango) i nous (anacard, festuc, etc.). Algunes espècies són ornamentals.
| Principals anacardiàcies |
|---|
| anacard (Anacardium occidentale) |
| fustet (Cotinus coggygria) |
| mango (Mangifera indica, Mangifera laurina) |
| llentiscle, mata (Pistacia lentiscus) |
| noguerola, cornicabra, noguereta, garrofer bord (Pistacia terebinthus) |
| festuc, fistuc, pistatxo (Pistacia vera) |
| sumac (Rhus coriaria) |
| sumac metzinós (Rhus toxicodendron) |
| quebratxo vermell (quebratxo vermell, quebratxo vermell) |
| pebrer bord (Schinus molle) |
| espòndies (Spondias dulcis, S. purpurea) |