i analfabetisme | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

analfabetisme

substantiu masculím
Educació
ensenyament enseny
Estat d’analfabet.

L’analfabetisme és conseqüència d’una insuficient escolarització, present o passada. Segons dades de la UNESCO, hom calcula (1980) que 814 milions d’adults, és a dir el 28,9% de la població mundial —prop de la meitat de la població adulta mundial— poden ésser considerats analfabets. Si bé en xifres absolutes l’analfabetisme és en augment, en xifres relatives disminueix, especialment a partir dels anys cinquanta, ja que el 1970 la taxa d'analfabetisme era del 32,4%. Durant la dècada dels noranta, la UNESCO calculava que l’analfabetisme s’havia estabilitzat al món al voltant dels 885 milions d’illetrats (1995). Respecte a la població total mundial, percentualment, la proporció d’analfabets va decreixer lleugerament. El 22% de la població adulta mundial no sabia llegir ni escriure el 1995,i el 43,8% d’africans eren analfabets, a l’Àsia ho era el 27,7% de la població, mentre que a Amèrica ho era el 8,3% a Oceania el 5,2% i a Europa l’1,5%.Fins a èpoques recents els governs no havien considerat rendible invertir en l’educació, que consideraven un consum en lloc d’una inversió; d’altra banda, les poblacions pobres, necessitades d’un rendiment immediat, no han vist suficientment la utilitat de l’escola, considerada un luxe, i han preferit que els fills cerquin alguns mitjans propis de subsistència. Com a regla general, l’analfabetisme és estès a les poblacions rurals més que no pas a les urbanes, perquè són més pobres, però sobretot perquè la població és més dispersa i les escoles resten lluny, fins al punt que hi ha una correlació entre les xifres de població rural i les de població analfabeta. L’analfabetisme és més estès entre la població femenina (60% del total d’illetrats), i també entre els adults que no pas entre el joves per la raó que la majoria de les lleis d’escolarització obligatòria són recents. Els estudis del desenvolupament han demostrat que l’educació de la població és un aspecte de la infraestructura, un factor del desenvolupament econòmic i social. A la darrera dècada del sXX, a Catalunya hi havia unes cent mil persones (la gran majoria de més de 50 anys) amb dificultats per a llegir o escriure sobre un total d’uns 2,5 milions d’adults sense el graduat escolar.

Col·laboració: 
EuM / JMPB
Llegir més...