Metodològicament, l’anàlisi econòmica elabora categories econòmiques, defineix relacions entre categories, és a dir, lleis econòmiques, i ordena conjunts de lleis constituint teories econòmiques. L’anàlisi econòmica apareix com a ciència deductiva perquè les lleis econòmiques deriven, amb les regles de la lògica i de la matemàtica, d’unes quantes proposicions bàsiques. Tot i amb això, l’anàlisi econòmica no és una part de la praxeologia, tal com certs corrents doctrinals l’han definida (des de Vilfredo Pareto fins a Ludwig von Mises). L’anàlisi econòmica és una ciència empírica, com les altres parts de la ciència econòmica. Els seus postulats corresponen aproximadament a la generalització d’observacions empíriques, i les diverses teories econòmiques estan subjectes a comprovació empírica. L’anàlisi econòmica no esgota el camp de la investigació econòmica. La ciència econòmica estudia també les formes concretes i els mètodes particulars del procés econòmic. L’objectiu de l’anàlisi econòmica és la construcció d’una teoria general per a cada formació social. De fet, aquesta teoria general només existeix per al sistema capitalista. Tant les formacions precapitalistes com el socialisme han restat, per raons diverses, al marge dels esforços intel·lectuals dels economistes. De David Ricardo a Paul A. Samuelson l’objecte de l’anàlisi ha estat el capitalisme. El sorgiment d’un nou ordre econòmic a partir del 1917 i la presa de consciència de la problemàtica econòmica del Tercer Món han forçat l’anàlisi econòmica cap a nous viaranys: l’anàlisi de les economies precapitalistes, polèmica sobre el mode de producció asiàtic, anàlisi econòmica del socialisme, etc. Economistes tan oposats com Walt W. Rostow Gunnar Myrdal, P & A. Baran i Oskar Lange han trencat, definitivament, el glaç. La generalització de l’ús de la variable espai en l’anàlisi econòmica és, també, recent. L’anàlisi de la localització industrial i l’anàlisi de la diferenciació de productes han estat les dues línies de partida de l’anàlisi econòmica espacial. A partir del 1939, l’anàlisi econòmica s’ha desenvolupat en el marc de models teòrics que utilitzen la matemàtica com a llenguatge. Amb l’econometria, l’anàlisi econòmica s’uneix amb l’estadística i la matemàtica per a especificar les relacions funcionals entre magnituds corresponents a categories econòmiques. La formulació economètrica ha determinat avenços molt considerables de l’anàlisi econòmica. El perill de l’irrealisme en les formulacions no ha estat, però, superat.
f
Economia