i angelet | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

angelet

substantiu masculím
Història
història hist
Individu de les partides de pagesos rossellonesos aixecades contra la gabella de la sal establerta per l’administració francesa (edicte reial de l’any 1661).

L’impost sobre la sal era contrari als privilegis i constitucions del Rosselló, i els cònsols de Perpinyà protestaren; per decisió del consell sobirà (1662), però, fou anul·lada la protesta municipal. Les mesures preses per obligar a pagar l’impost originaren la lluita oberta contra la gabella, la qual adquirí el doble caràcter d’aixecament popular contra el vectigal de la sal i d’aixecament popular antifrancès. Els angelets actuaren entre el 1667 i el 1675 com a autèntiques guerrilles contra les tropes franceses i sobretot contra els funcionaris de la gabella que perseguien els contrabandistes de sal. Un pagès de Prats de Molló, Josep de la Trinxeria, esdevingué cap dels revoltats, i amb ells actuaren com a lloctinents Damià Nonell, tingut per fill del batlle de Serrallonga, i Joan Miquel Mestre de Vallestàvia, dit l’Hereu Just de Vallespir. Francesc Segarra, president del consell sobirà (1666-68), addicte al govern francès, contribuí decisivament a la persecució dels revoltats. El doble caràcter de la lluita quedà ben demostrat per l’actitud de La Trinxeria, que acabà lluitant al servei de les tropes hispàniques (1673), per la complicitat dels angelets en la conspiració de Vilafranca de Conflent, Perpinyà i Palaldà (1674) i per l’auxili que aquests proporcionaren aquell mateix any, durant la campanya del Rosselló, a les tropes del lloctinent de Catalunya, Francisco de Tutavila, duc de San Germán. Després de la pau de Nimega (1679), que posà fi a la incertesa del futur polític del país ofert al govern de Madrid en canvi de Flandes, les partides d’angelets desaparegueren definitivament.

Col·laboració: 
ESe
Llegir més...