i angoixa | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

angoixa

substantiu femeníf
Medicina    Psicologia
psicologia psic i psiquiatria psiq
Malestar profund alhora físic i psíquic, determinat per la impressió d’un perill imminent, indeterminat, davant el qual hom resta impotent.

Pot manifestar-se en forma de crisi o com un estat permanent, amb oscil·lacions d’intensitat. Comporta trastorns del son (malsons, dificultats a agafar-lo), irritabilitat, astènia, disminució del desig sexual i trastorns neurovegetatius molt diversos (dispnea sospirosa, palpitacions, taquicàrdia, dolors precordials, crisis vasoconstrictores o congestives, constricció faríngia, nàusees, vòmits, epigastràlgies, diarrea o restrenyiment, suors, tremolors, sequedat de boca, parestèsies, cefalees, etc). La situació és viscuda com un malson obsessionant, la qual cosa dóna lloc a una inquietud constant que pot convertir-se en pànic. Els símptomes somàtics poden predominar, i aleshores l’aspecte psíquic passa a segon terme: és la descàrrega de la tensió ansiosa cap al soma (equivalents d’angoixa) o la seva projecció per mecanismes inconscients. Caracteritza la neurosi d’angoixa, però també pot trobar-se en afeccions orgàniques, sense que hi hagi vestigis de conflicte o predisposició intrapsíquica: angina de pit, accessos asmàtics, crisis espasmòdiques i oclusives de les vísceres abdominals, hipertiroïdisme, etc. Psicològicament, cal distingir entre l' angoixa objectiva i l' angoixa interna . La primera es dóna principalment en les fases primitives de l’evolució de la personalitat, i és produïda pel conflicte entre un impuls i una causa externa a la pròpia persona que li priva la satisfacció. Amb la progressiva evolució de la personalitat i amb la interiorització de les figures que representen l’autoritat ( super-jo) pot donar-se un conflicte amb la norma moral, reflectint-se en el segon tipus.

Col·laboració: 
JFM / PSF
Llegir més...