Agrupa espècies que tenen l’abdomen voluminós, asimètric, nu i no segmentat, com els xufancs i bernats ermitans, o bé que el tenen reduït, simètric i amb els segments recoberts per pleurons calcificats, replegat sota ell mateix i no pas contra el cefalotòrax, com els sastres o els crancs de porcellana. Els primers solen introduir l’abdomen, per tal de protegir-lo, dins les conquilles de mol·luscs (gastròpodes, generalment), esponges i altres objectes, que traginen contínuament, i que canvien a mesura que se'ls queden petits. Damunt aquests objectes protectors es fixen alguns antozous, esponges, ascidis, etc, en règim de simbiosi o comensalisme amb l’hoste. Els segons tenen el cefalotòrax fortament constituït, amb esperons i punxes. Unes formes s’aproximen als macrurs, i d’altres als braquiürs. Molts anomurs són carnívors i fan servir les pinces, molt fortes, per a la caça. D’altres, com els crancs de porcellana, molt petits, són planctòfags. El biòtop típic dels anomurs és el fons marí (on tot sovint s’enterren), des dels fons abissals fins a les platges eixutes a la baixamar; alguns, però, com el cranc dels cocoters, són terrestres i habiten les costes tropicals d’illes de l’Índic i del Pacífic, i s’alimenten de fruita.
m
pl
Carcinologia
El bernat ermità forma part de la secció de crustacis constituïda pels anomurs
© Corel Professional Photos
Secció de crustacis decàpodes, situada entre els macrurs i els braquiürs.