És un símptoma comú a moltes malalties i, per ell mateix, té poc valor diagnòstic. Els mecanismes que la produeixen no són encara ben coneguts. Normalment l’acte de menjar és regulat per un centre de la gana i un centre de la sacietat , situats a l’hipotàlem, els quals poden rebre moltes influències per diferents estats patològics; també és possible que aquests centres siguin influïts per alteracions en el metabolisme de la serotonina, un neurotransmissor cerebral. L’anorèxia acompanya sovint diverses malalties digestives (hepatitis, càncer d’estómac, etc) i extradigestives (insuficiència cardíaca congestiva, urèmia, insuficiència respiratòria, malaltia d’Addison, panhipopituïtarisme, infeccions agudes i cròniques, càncers, etc). També és un símptoma de certs trastorns psíquics, com l’ansietat i la depressió.
f
Patologia humana