Els estoics concebien les anticipacions com a esquemes racionals i necessaris, mentre que per als epicurs eren models derivats de percepcions anteriors que es conserven gràcies a la memòria. Francis Bacon anomenà anticipacions de la natura les generalitzacions fetes sobre la base d’un petit nombre de fets i que hom considerava veritables; aquestes anticipacions, bé que prematures i precipitades, permeten l’assentiment comú de tots els homes a unes determinades veritats o creences (sentit comú). Kant designa amb el nom d' anticipacions de la percepció el coneixement ‘mitjançant el qual puc conèixer i determinar a priori allò que pertany al coneixement empíric’.
f
Filosofia