anticresi

f

Dret civil

Dret real que hom constitueix sobre un bé immoble del deutor en garantia d’una obligació i que autoritza el creditor d’aquesta a percebre els fruits del bé immoble afectat, per tal d’aplicar-los al pagament dels interessos, i, després, a l’amortització del capital.

L’anticresi és admesa amb aquest caràcter de dret real per la doctrina predominant a Espanya, França, Alemanya i altres països. Contràriament, la doctrina italiana considera que el pacte o contracte anticrètic només produeix un simple dret personal. En general la doctrina moderna considera aquesta institució com un procediment rudimentari del crèdit. Són drets de l’anticresista, o creditor anticrètic: percebre els fruits, amb l’obligació d’aplicar-los al pagament dels interessos i després del capital; retenir la finca, si així ha estat establert en el contracte; promoure la venda de l’immoble, si no és pagat el deute en el temps convingut; preferència en el cobrament del seu crèdit sobre el preu obtingut amb la venda de l’immoble.