i antifricció | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

antifricció

aliatge antifricció
adjectiuadj
invariableinv
Indústria i tecnologia
aliatge antifricció
metal·lúrgia metal·l
Dit dels aliatges destinats sobretot a coixinets, que aguanten arbres en rotació, i també a altres peces i òrgans de màquines subjectes a fregament en virtut d’un desplaçament relatiu.

Els aliatges antifricció han d’ésser durs, per a reduir el fregament, i llurs característiques han de minimitzar la possibilitat d’enferritjament del sistema mecànic, és a dir, han d’ésser plàstics (a fi d’assegurar l’ajustament automàtic de les peces que freguen, compensar petits defectes d’alienació o irregularitats de superfície i obtenir la incrustació de partícules estranyes) i han de tenir bona conductibilitat tèrmica (per a evitar escalfaments excessius). Segons les aplicacions, hom els demana que no siguin fràgils, que resisteixin al desgast i a la fatiga, que a la temperatura de treball tinguin resistència a la compressió elevada (per a poder aguantar càrregues importants) i que resisteixin a la corrosió. Les qualitats bàsiques d’un antifricció són aparentment contradictòries i poden ésser obtingudes només amb aliatges heterogenis que continguin grans durs (per exemple, a base d’antimoni) repartits regularment en una massa plàstica més fusible (per exemple, a base d’estany o plom). Els aliatges antifricció comprenen tres grups principals: els metalls Babbit, que són aliatges a base d’estany (80-92%) amb antimoni (3-15%) i coure (3-10%); els aliatges en què el plom substitueix totalment o en gran part l’estany i el coure, i els aliatges en què el principal constituent és el coure. Els aliatges Babbit poden contenir també petites quantitats de plom. Si el plom domina, la sensibilitat a la corrosió augmenta, però, tanmateix, els antifriccions al plom són utilitzats molt correntment a causa de llur preu més baix. Els antifriccions a base de coure són bronzes ordinaris (a 5-15% d’estany) o especials (fosforosos o amb plom), els grans durs dels quals són formats per la combinació Cu 4 Sn. En certs casos hom utilitza també antifriccions al zinc o al cadmi (amb petites quantitats de coure i alumini) i, més modernament, aliatges a base d’alumini i estany. Per millorar l’adherència de la pel·lícula d’oli a la superfície de fregament, i la durada del coixinet, hom tracta les peces de responsabilitat amb un bany d’indi fos o amb la deposició electrolítica d’una fina capa de zinc o estany. Els antifriccions són utilitzats bé en forma massiva, bé com a revestiments de suports d’acer o de bronze, i en aquest cas una característica important és llur adherència al suport.

Col·laboració: 
HBC
Llegir més...