i antigen | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

antigen

substantiu masculím
Biologia i ecologia
fisiologia animal fisiol anim
Substància capaç d’induir la formació d’anticossos, els quals tenen capacitat de reacció específica amb ella.

La capacitat antigènica va lligada a una certa mida i a una rigidesa moleculars. L’especificitat antigènica depèn de certs grups funcionals o parts petites de la molècula. Actuen com a antígens les proteïnes i els polisacàrids. Els lípids no hi actuen mai, però formant part de molècules proteiques poden conferir especificitat immunològica; aquesta mena de capteniment pot ésser també el de petites molècules acoblades a proteïnes i, aleshores, aquestes molècules aïllades, bé que per elles mateixes no són antigèniques, poden unir-se específicament amb els anticossos formats, en el qual cas reben el nom d’haptens. Hom considera també com a antígens certs microorganismes o cèl·lules amb activitat antigènica, bé que en aquest cas en realitat es tracta d’un conjunt d’antígens diferents; per exemple, en el bacil d’Eberth ( Salmonella tiphy ) hom pot trobar, entre d’altres, l’antigen H en els flagels, i els antígens O i Vi en el soma bacterià. Per tant, aquest bacil pot donar lloc a anticossos per a aquests diferents antígens, o sigui anticossos anti-H, anti-O o anti-Vi. Generalment, perquè un antigen indueixi la formació d’anticossos ha d’ésser estrany a l’organisme formador dels anticossos, però en certs casos un antigen pot induir la formació d’anticossos en el mateix organisme de què forma part (autoanticossos).

Col·laboració: 
JGR / R
Llegir més...