antisèpsia

f
Medicina

Pràctica terapèutica que té per objecte de combatre i prevenir les infeccions, especialment les infeccions esdevingudes a conseqüència de ferides, per destrucció o inhibició dels microorganismes que les produeixen.

Hom pot aconseguir l’antisèpsia mitjançant diverses menes d’agents, entre els quals els desinfectants (que destrueixen els microorganismes patògens sense perjudicar —cosa que els diferencia dels germicides— els organismes superiors, seu de la infecció), els antisèptics (que inhibeixen la proliferació dels microorganismes patògens sense perjudicar sensiblement els organismes superiors atacats), les radiacions d’ona curta, l' escalfor, etc. Joseph Lister fou el primer a recórrer amb èxit a l’antisèpsia com a mètode preventiu de les infeccions en les intervencions quirúrgiques, en polvoritzar una solució de fenol sobre el camp operatori. En el terreny de la cirurgia, però, i per tal d’arribar a una asèpsia total calgué prendre ben aviat un seguit de mesures antisèptiques que ultrapassaren la simple antisèpsia del camp operatori (asèpsia).