i antraquinona | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

antraquinona

9,10-antraquinona,, C14H8O2
substantiu femeníf
9,10-antraquinona,, C14H8O2
Antraquinona
©
química orgànica quím org
Cristalls grocs, insolubles en aigua, poc solubles en els solvents orgànics.

Fabricada primerament per oxidació de l’antracè (amb dicromat o catalíticament per aire), actualment és obtinguda industrialment, sobretot, per reacció de Friedel i Crafts entre anhídrid ftàlic i benzè i per condensació de la 1,4-naftoquinona amb butadiè. Té el punt de fusió a 286ºC i el d’ebullició a 377ºC. Per sulfonació amb òleum dóna l' àcid 2-antraquinonasulfònic ,la sal sòdica del qual és la sal d’argent alitzarina i seguidament els àcids, 2,6 i 2,7-disulfònics. Quan la sulfonació és feta en presència de mercuri, hom obté l' àcid 1-antraquinonasulfònic i seguidament els àcids 1,5 i 1,8-disulfònics. Per nitració dóna la 1-nitroantraquinona i després els derivats 1,5- i 1,8-dinitro. Tots aquests productes són emprats en la síntesi de colorants i l’antraquinona n'és un dels inter mediaris més importants colorants antraquinònics . L’antraquinona és emprada en el tractament de les llavors destinades a la sembra, com a repel·lent dels corbs i altres ocells. Per regla general, les pólvores contenen un 25% de matèria activa i són usades a la dosi de 200 g per 100 kg de llavor.

Llegir més...