Les mesures es fan sempre prenent com a referència uns punts fixos, els punts somàtics i craniomètrics , sobretot, els quals permeten d’establir diversos índexs. Hom empra aparells especials, com l’antropòmetre, el craniòfor, el paral·lelògraf, el goniòmetre, etc. L’antropometria té també un interès mèdic, sobretot en pediatria (proporcions de l’infant al llarg de la creixença) i en obstetrícia (dimensions cranials del fetus i diàmetre pèlvic de la mare, etc). Les dades antropomètriques han estat aplicades, sobretot, al reconeixement i a la identificació dels delinqüents pel mètode creat l’any 1880 per Alphonse Bertillon, basat en les investigacions de Jacques Quételet, segons les quals certes dimensions del cos humà, força variables d’un individu a un altre, resten invariables en un mateix subjecte, almenys a partir d’una certa edat. Fou així com, gràcies a instruments de precisió, hom prengué certes mesures a tipus cercats per la justícia, les quals han restat consignades en registres ensems amb la fotografia de cara i de perfil, i d’altres observacions (dactiloscòpia, bertillonatge).
f
Antropologia física