i apartheid | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

apartheid

afrikaans*
substantiu masculím
Política
ciències polítiques polít
Sistema de segregació de les poblacions no blanques instituït oficialment a la República de Sud-àfrica.

L' apartheid es convertí en política oficial del govern sud-africà a partir del 1948, quan pujà al poder el National Party. Destinat en un principi a permetre el “desenvolupament per separat” de les diverses comunitats racials, l' apartheid recolzava en un seguit de lleis que incloïen la Separate Amenities Act (separació en els locals públics, parcs, platges, hospitalts), la Group Areas Act (separació de races per barris residencials) la Land Act (que només permetia als negres la possessió del 13% de les terres del país) i la Registration Act, una llei fonamental, puix que dividia la societat sud-africana en les races de blancs, negres, indis i mestissos. Fou també cabdal en aquest sistema la creació dels bantustans , territoris discontinus creats el 1962 destinats a les diverses ètnies africanes teòricament independents però que en realitat constituïen una reserva de mà d’obra per a les explotacions mineres. Al final dels anys vuitanta, l’amplitud dels conflictes racials interns i el suport internacional que aconseguí la majoria negra portaren els governs de Pieter Botha i Frederik De Klerk a legalitzar els sindicats negres, els partits representants de la població negra (el 1990 l'African National Congres i el Pan-African Congress, entre d’altres) i a alliberar una part dels presos polítics. Al començament del 1991, De Klerk anuncià l’abolició de l' apartheid i obrí un procés constitucional. Pel març de 1992 se celebrà un referèndum entre la població blanca que votà afirmativament per l’abolició de l’apartheid.

Llegir més...