Aquest revestiment de la paret serveix per a millorar-ne l’aspecte i fer-la llisa i més impermeable. Per això són arrebossades sobretot les parets exteriors, i les interiors només quan el mal tracte que puguin rebre fa témer que un recobriment de guix fóra massa delicat. El gruix de l’arrebossat és d’1 a 2 cm, i el material que hi és posat és fonamentalment un morter de calç o de calç i ciment pòrtland per a fer-lo més impermeable. La superfície d’un arrebossat resta més o menys granada, segons la grossària de la sorra emprada. Antigament hom arrebossava sovint les parets i els envans interiors, els quals, perquè fossin més llisos, eren emblanquinats després amb pasta de calç sense sorra. Actualment hom enguixa les superfícies interiors, i només són arrebossades quan hom vol un acabat més dur. Si hom el vol allisat, en lloc d’un emblanquinament fa una lliscada, que és una operació semblant, feta amb pasta de ciment pòrtland sense sorra, o anivella la superfície arrebossada amb un regle ( arrebossat reglejat ).
tr
Construcció i obres públiques