L’arbitratge pot ésser de dret o d’equitat segons que els àrbitres hagin de resoldre el conflicte conforme a les normes legals aplicables, o bé només segons llur lleial saber i entendre. Els àrbitres són designats de comú acord pels interessats i han d’ésser en nombre senar, i mentre que en l’arbitratge de dret cal que siguin advocats en exercici, en l’arbitratge d’equitat n'hi ha prou que siguin persones naturals que gaudeixin del ple exercici dels drets civils i no incorrin en les causes d’abstenció i de recusació dels jutges. L’efecte de l’arbitratge és que les parts que hi han estat sotmeses són obligades al compliment de la decisió arbitral —anomenada laude—, d’acord amb les regles generals de la contractació. En el cas de conflicte entre elements connectats a diferents legislacions, hom l’anomena arbitratge privat internacional.
m
Dret processal civil