i arbitrisme | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

arbitrisme

substantiu masculím
Economia
economia econ
Corrent de pensament politicoeconòmic, sorgit a Castella a la darreria del s XV i que tingué vigència fins al començament del s XVIII.

Proposava uns mitjans únics i senzills per a superar l’etapa de decadència econòmica. Els projectes foren molt nombrosos durant la gran crisi castellana del 1598 al 1620, que havia d’esdevenir europea, i mantingueren un cert realisme quant a la demografia, a la producció i al treball. Des del 1626, prengueren més aviat un caire místic i utòpic. Les idees arbitristes foren el resultat de la desil·lusió que comportà aquesta crisi en una societat que havia viscut de les riqueses de les Índies i de la inflació. Entre els arbitristes destaquen els noms de González de Cellorigo, Valle y de la Cerda, Álvarez Ossorio, i Arrieta. En aquest període el Principat de Catalunya era considerat en una posició envejable, i, al contrari de Castella, sorgiren escrits lligats a interessos concrets i que propugnaven polítiques econòmiques diverses. Una primera fase de memorialisme (~1630) entorn de la figura de Jaume Damians fou seguida d’una segona de projectisme, de més volada ( ~1680), entorn de Narcís Feliu de la Penya.

Col·laboració: 
EtLl
Llegir més...