arioso

*

m

Música

Recitatiu acompanyat, essencialment vocal, de caràcter molt melòdic, mesurat, expressiu, que té el seu lloc entre el recitatiu pur i l’ària.

Hom en troba exemples des de l’inici del s XVII en les primeres òperes venecianes, especialment en Monteverdi. A la fi del s XVII i al començament del XVIII prengué una gran importància en certs tipus d’òpera o d’oratori, on precedeix i anuncia les principals àries (Händel, Bach). L' arioso tradicional tingué poc camp en l’evolució ulterior de l’art dramàtic i caigué en desús. Tanmateix, l’esperit d’aquesta forma ha persistit en certes ocasions, i l’àmplia melodia wagneriana, sense una estructura definida, és més prop de l' arioso que no pas del recitatiu o de l’ària.