i armistici | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

armistici

substantiu masculím
Dret internacional
dret internacional dr intern
En sentit estricte, suspensió provisional i convencional de les hostilitats mitjançant un acord entre els bel·ligerants, sense que suposi, però, l’acabament de la guerra.

L’armistici es diferencia de la suspensió d’armes i de la capitulació. L’armistici, tant el general com el local, és convingut pels caps militars, bé que l’armistici general cal que sigui ratificat pels governs respectius. El conveni d’armistici en sol estipular la durada, l’establiment d’una línia de demarcació i d’una zona neutralitzada, la prohibició de rebre reforços, la llibertat de moviment dels bel·ligerants a la rereguarda de llurs línies, el proveïment de les places assetjades, la repatriació unilateral dels presoners i la prohibició de les comunicacions entre les poblacions civils respectives. Per al control de l’armistici hom procedeix, generalment, a la constitució d’una comissió permanent internacional. La moderna pràctica de la guerra total ha desenvolupat la tècnica de l' armistici-capitulació , en el qual un estat o un organisme internacional imposa unes condicions que, normalment, correspondrien a un tractat de pau. La Segona Conferència de la Pau de l’Haia (1907), que desenvolupà els acords de la Primera Conferència de l’any 1899, reglamentà amb caràcter general aquesta institució. Modernament, l’armistici tendeix a posar fi de forma definitiva a les hostilitats.

Col·laboració: 
JAR
Llegir més...