arna

f
Entomologia

arna Eruga d’àrctid

© Fototeca.cat

Nom aplicat a diversos insectes lepidòpters nocturns les larves dels quals s’alimenten de teixits d’origen animal (llana, feltre, pell, etc), de deixalles o de productes alimentaris emmagatzemats.

No solen atacar els teixits d’origen vegetal, si aquests no són impregnats de greixos o d’altres substàncies d’origen animal. Les larves de l'arna de la roba [Tineola bisselliella, família dels tineids] teixeixen xarxes de seda a les galeries que excaven en els teixits. Un capteniment comparable tenen les de l'arna de les estores [Trichophaga tapetzella, família dels tineids], les quals, a més, també s’alimenten d’excrements de ratpenats i d’egagròpiles de mussols. Les larves de Tinea pellionella, un altre tineid, viuen, per contra, dins tubs que elles mateixes construeixen i que traginen en llurs desplaçaments. Les larves d’altres microlepidòpters, com les de Sitotroga cerealella alucita, les de Tinea granella cuc del blat, etc, ataquen els cereals. Semblantment, les larves de l'arna del gra [Pyralis farinalis, família dels piràlids] són un veritable flagell dels cereals emmagatzemats; el tineid és l'arna falsa del blat. Les larves de l'arna del farratge [Hypsopigia costalis, família dels piràlids] ataquen els farratges emmagatzemats. Les larves de l'arna de la farina [Ephestia kuechniella, família dels piràlids] i de l'arna del tabac [Ephestia elentella, família dels piràlids] ataquen, respectivament, la farina i el tabac. L'arna de la cera o poll de les arnes [Galleria mellonella, família dels piràlids] ataca la cera de les abelles i destrossa les bresques. Diverses espècies d'Aglossa, Herculia i Pyralis, gèneres de la família dels piràlids també, resulten així mateix nocives als interessos de l’home. Les arnes, especialment les que ataquen els teixits, són combatudes amb diversos productes, els anomenats antiarnes.