àrnica

Arnica montana (nc.), tabac de muntanya

f
Botànica

Herba perenne de 30-35 cm d’alçada, amb un petit rizoma del qual arrenquen una roseta de fulles rígides i aspres i una tija pilosa, acabada en un capítol groc, solitari, d’uns 7 cm de diàmetre.

Habita els prats subalpins de sòl àcid dels Pirineus i d’una gran part de l’Europa humida. Amb les flors, riques en una substància complexa, l’arnicina, hom prepara la tintura d’àrnica. El rizoma conté substàncies diferents i ha estat emprat també en medicina. És una planta igualment conreada en sòls àcids de regions humides.