i arquebisbe | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

arquebisbe

substantiu masculí m dret canònic dr can
Prelat que té un poder d’ordre igual al dels bisbes, però amb una certa preeminència respecte a aquests, sia per raó d’una jurisdicció pròpia, sia per raó d’una dignitat simplement honorífica.

El nom d’arquebisbe apareix per primera vegada a Orient, l’any 348 i designa el bisbe de les ciutats importants; a partir del s V el seu ús fou freqüent i fins i tot el papa era designat amb aquest títol, i al s VIII tots els metropolitans rebien aquest apel·latiu. Durant tot aquest temps a Occident aquest títol fou menys usat i sempre conjuntament amb el títol de bisbe; més aviat que un mot jurídic era una fórmula honorífica. Al final del s VIII, i ja a tota la cristiandat, arquebisbe esdevingué sinònim de metropolità; perdurà tanmateix com a títol merament honorífic. La insígnia pròpia de l’arquebisbe, a l’Església llatina, és el pal·li.

Llegir més...