i arquitecte | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

arquitecte

substantiu masculím
Arquitectura
arquitectura arquit
Professional que dissenya els plans per a fer els edificis i en dirigeix i controla la construcció.

Aquesta denominació, equiparada antigament a la de mestre de cases, s’imposà a partir del s XVI. Per a l’exercici de la professió d’arquitecte hom exigeix actualment el títol acadèmic de l’escola tècnica corresponent i la qualitat de membre d’un col·legi oficial; en alguns països, però, per a exercir la professió d’arquitecte, no cal obtenir un títol especial, sinó que només cal complir certs tràmits burocràtics que fixen les responsabilitats del qui fa la funció d’arquitecte. El 1875 fou constituïda a Barcelona una escola lliure d’arquitectura (Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona), que no fou declarada oficial fins l’any 1917; fins a aquest any només expedia títols oficials espanyols d’arquitecte l’escola de Madrid. Hom considera que l’arquitecte s’ha de valer àmpliament de la col·laboració de tècnics i d’especialistes i ha de treballar en equip, atesa la complexitat de la tècnica actual de les edificacions.

Llegir més...