arquitrau

m
Arquitectura

Carreu tallat en forma de paral·lelepípede que descansa directament sobre el capitell d’una columna.

Especialment a l’arquitectura clàssica i en absència d’arcs, els arquitraus cobreixen l’espai que separa les columnes formant bigues de pedra d’una sola peça; les limitacions que té la pedra per a resistir els esforços propis d’una biga fan que hom no pugui separar les columnes perquè l’arquitrau no es trenqui. Per això es troben sobretot amb funció ornamental en peristils i galeries que amaguen l’estructura del veritable edifici (cobert amb uns altres artificis: bigues de fusta o encavallades).