En un sentit estricte només és possible de parlar d’artèries en els cordats, però per analogia són anomenats artèries diferents vasos d’altres organismes. En els vertebrats, i per tant en l’home, una artèria és constituïda per tres capes o túniques: la túnica interna o íntima, formada per un epiteli unistratificat i una capa elàstica interna; la túnica mitjana, formada per fibres musculars llises i fibres elàstiques; i la túnica externa o adventícia, sovint separada de la túnica mitjana per una capa elàstica externa, formada per fibres col·làgenes i elàstiques. Gràcies a les fibres elàstiques, les artèries poden fer arribar sense intermitències als òrgans la sang que surt del cor a glopades, i gràcies a les fibres musculars, poden dosificar convenientment el volum de sang que irriga òrgans i teixits. L’artèria principal és l'aorta. Surt del cor i dóna lloc a les ramificacions principals de l’arbre arterial, la majoria de les anomenades grans artèries.
Funcionament del cor i la circulació
Al llarg del recorregut que fan les artèries a través dels òrgans, les ramificacions eixides dels troncs més importants s’anastomitzen sovint amb altres ramificacions del mateix tronc o de troncs veïns, o amb les terminacions d’aquests darrers, la qual cosa fa summament complexa la xarxa arterial i més eficaç la seva funció irrigadora. Les branques terminals de les artèries es continuen amb les anomenades arterioles, les quals comuniquen amb la xarxa de vasos capil·lars.
Les lesions de les artèries poden causar les anomenades hemorràgies arterials. Altres afeccions arterials, freqüents en l’home, són l’aneurisme arterial, l’ateroma, l’arterioesclerosi, l’arteritis, etc.