Als arxius dels estats, municipis i d’altres corporacions públiques són funcionaris. Als arxius notarials, l’arxiver és un notari del col·legi al qual pertany l’arxiu. Per a ésser arxiver als arxius de l’Estat espanyol cal un títol universitari adequat i ingressar per oposició al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs, creat el 1858; l’any 1932 fou creat un cos auxiliar que ultrapassa el nombre de 200 membres. A França el títol d’arxiver paleògraf, obtingut per diploma de l’École des Chartes, dóna dret preferent als càrrecs vacants i a la inspecció general dels arxius. Tradicionalment, les funcions de l’arxiver han estat centrades en la cura de fons majoritàriament històrics. D’ençà de la Segona Guerra Mundial, l’ofici d’arxiver ha hagut d’enfrontar-se al creixement dels fons administratius, la introducció de noves tecnologies i la preservació dels fons, a causa del nombre creixent d’usuaris. Li ha calgut equilibrar, doncs, la funció de suport a l’administració i de difusió i potenciació de la recerca. Amb la consolidació de la professió en l’administració privada i pública els darrers anys, ha calgut adequar la formació de l’arxiver a les noves exigències. A l’Estat espanyol, a diferència d’altres països d’Europa occidental, manca una titulació universitària en arxivística. En conseqüència, el perfil actual del professional del sector es vincula a una titulació superior universitària —en general, història— i a una especialització adquirida en cursos de postgrau organitzats per les universitats de Barcelona, de Madrid i d’Euskadi.
f
m
Arxivística i biblioteconomia