asc

teca
m
Anatomia vegetal

Esporocist propi dels ascomicets i dels ascolíquens, productor d’espores internes.

S'origina a partir d’una cèl·lula ascògena, els dos nuclis de la qual s’uneixen (cariogàmia) i, per meiosi, acaben donant-ne quatre o vuit d’haploides, entorn dels quals s’organitzen les ascòspores, normalment en nombre de vuit. Sol ésser cilíndric o claviforme, format per una túnica (unitunicat) o dues (bitunicat) i generalment proveït, a l’extrem superior, d’un aparell apical en forma de nansa (tipus nassascat, propi dels bitunicats) o d’anell amiloide o quitinós (tipus anel·lascat). Un cop madurs, els ascs solen projectar violentament les espores, a través de l’aparell apical o d’un opercle que s’aixeca, gràcies a l’augment de pressió del líquid (epiplasma) que els omple.