ascensor

m
Tecnologia

Esquema d’un ascensor elèctric

© fototeca.cat

Aparell de transport intermitent de persones en sentit vertical ascendent i descendent.

Els primers ascensors foren hidràulics; el primer fou presentat a l’Exposició de París el 1867, i el 1878 en fou instal·lat un altre. Actualment funcionen amb tracció elèctrica; la força hidràulica és emprada només per a certs tipus de muntacàrregues. El primer ascensor elèctric funcionà el 1880 a l’Exposició de Mannheim. L’ascensor consta essencialment d’una cabina —i un contrapès— que corre amunt i avall de dues guies, sostinguda i impulsada per cables d’acer accionats per una politja motora. El buc de l’ascensor, recinte per on es desplaça la cabina i sovint el contrapès, acaba en un fossat on es troben els amortidors. A cada nivell hi ha portes d’una fulla, dues fulles o telescòpiques d’obertura automàtica, amb tancament per temporitzador i cèl·lula fotoelèctrica de seguretat. La cabina , receptacle de transport, va muntada dintre un bastiment de ferro que porta el paracaigudes, les entalles per on llisquen les guies i un topall per a servir de contacte amb l’amortidor. La cabina té portes semblants a les del buc, però també hi ha cabines sense portes (cabina oberta) el tancament de les quals és fet per la pròpia paret del buc. Les guies són els perfils d’acer que impedeixen els desplaçaments laterals de la cabina i del contrapès. El grup tractor és el conjunt d’elements motrius i llurs accessoris: motor elèctric, fre electromecànic acoblat al motor, que actua tot tallant l’alimentació d’aquest, sovint reductor de velocitat, politja motriu (en l’ascensor d’adherència), o bé tambor (ascensor de tambor d’enrotllament), ja en desús, i anivellador automàtic. Generalment, el grup tractor va instal·lat a la part de dalt del buc, la qual cosa comporta l’estalvi d’una tercera part del cable i que l’estructura de l’edifici suporti menys esforços que en una instal·lació amb el grup tractor al fossat. El motor sol ésser asíncron, bé que, actualment, és molt emprat el grup Ward-Leonard, que confereix una gran suavitat a la marxa i precisió a les parades. La tracció simple, sense reductor, és emprada per a grans velocitats. La politja motriu, fixa a l’arbre motor, arrossega els cables per adherència, i, per tal d’augmentar aquesta, la gorja de la politja és de perfil semicircular, en V o semicircular ranurat. L’anivellador automàtic, que permet d’obtenir una parada precisa de la cabina al nivell dels pisos, és format per un motor elèctric de poca potència que hom acobla a l’arbre motor, i un embragatge que entra en funcionament per mitjà d’uns contactes de la cabina. La suspensió és feta per mitjà de cables que relliguen cabina i contrapès tot passant per la politja motriu. Els dispositius de seguretat són principalment els enclavaments electromecànics dels panys de les portes de la caixa, les quals no poden ésser obertes, si la cabina no resta aturada a la zona d’obertura del pany; els contactes de les portes, que impedeixen que l’ascensor pugui funcionar, si aquestes no són tancades; el polsador d’aturada d’emergència dins de la cabina, que frena instantàniament l’ascensor i dispara el timbre d’alarma; el regulador, que desconnecta el circuit motor o acciona el paracaigudes; el paracaigudes, que enclava cabina i guies en cas de sobrevelocitat per ruptura de cables, accelerament del motor, lliscament dels cables, etc; i els amortidors (de ressort o hidràulics), destinats a absorbir l’energia cinètica de la cabina i el contrapès quan són depassats els límits del recorregut. Els mecanismes de maniobra són formats pel seleccionador de pisos, alguns amb memòria i programables, per l’interruptor de fi de carrera i pel conjunt de dispositius electromecànics i electrònics que governen l’engegada, l’aturament i la inversió de marxa del grup tractor en correspondència amb els botons o manipuladors i els dispositius de seguretat.