associacionisme

m

Filosofia

Psicologia

Teoria psicològica i filosòfica segons la qual les sensacions constitueixen els elements originaris de la consciència, dels quals deriven, gràcies a llurs combinacions, totes les altres activitats psicològiques (imaginació, memòria, pensament, sentiment).

David Hume i David Hartley són considerats els fundadors de l’associacionisme. El primer, situat en la perspectiva de la teoria del coneixement, dins la línia de l’empirisme anglès iniciat ja per John Locke, establí uns tipus de connexió de les sensacions (semblança, contigüitat, causa-efecte), transformades per Hartley, Herbert Spencer, John Stuart Mill, i d’altres en les lleis clàssiques de l’associacionisme psicològic (contigüitat, semblança, contrast, associació d’idees). Combatut especialment per la psicologia de la forma i actualment superat, l’associacionisme té el mèrit d’haver estat el primer intent d’establir una psicologia científica i estrictament objectiva, la qual cosa, però, n'ha determinat el caràcter mecanicista. L’associacionisme també influí profundament en les teories clàssiques de l’aprenentatge.