astrància

Astrantia major (nc.)

f
Botànica

Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de fulles palmatipartides, d’un verd fosc, tija de 20 a 50 cm d’alt, amb flors en umbel·la envoltada per un involucre de bràctees blanquinoses.

Creix en llocs alts i humits, sobretot als Pirineus i a l’Europa central.