Afecta les artèries grans i mitjanes d’una manera generalitzada, bé que amb una distribució irregular, amb predilecció pels seus punts de naixement. Són afectades sobretot l’aorta, caròtides, renals, ilíaques, femorals, poplíties, coronàries, mesentèriques i vertebrals. La seva patogènia no és encara prou coneguda. El trastorn inicial podria raure en una lesió de les cèl·lules endotelials de l’artèria, punt de partida de la proliferació de la capa íntima i del desenvolupament posterior de la placa d’ateroma; és possible que també hi participin les cèl·lules de la capa muscular de l’artèria que proliferen excessivament i presenten trastorns en l’activitat dels enzims que intervenen en el metabolisme dels lípids, sobretot del colesterol. Les plaques d’ateroma es distribueixen irregularment per l’artèria i provoquen engruiximent, enduriment, estenosi i fins i totes calcificacions i ulceracions. La malaltia comença ja en la joventut i progressa amb els anys. Afecta sobretot els homes i especialment aquelles persones que presenten una sèrie de característiques anomenades factors de risc: antecedents familiars d’ateromatosi prematura, hàbit de fumar, hipertensió arterial, obesitat, hiperlipidèmia, diabetis mellitus, sedentarisme, ansietat i sobreesforç psíquic. Les complicacions de l’ateromatosi són molt important posat que són la base de la malaltia isquèmica cardíaca i cerebral, de la insuficiència vascular perifèrica, etc.; en conjunt representa la causa més freqüent de mort a partir dels 35 anys en els homes i dels 45 en les dones.
f
Patologia humana
Etapes degeneratives d’una artèria afectada d’ateroesclerosi: 1, placa d’ateroma; 2, dipòsits de calci; 3, coàgul de sang
© Fototeca.cat
Forma més important d’arterioesclerosi que té com a lesió fonamental l’ateroma.