Segons llur abast els atles poden ésser generals o universals, nacionals, regionals. Segons llur temàtica poden ésser estrictament geogràfics (geografia física i política), històrics, econòmics, etc. El 1999, l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i Enciclopèdia Catalana presentaren la primera edició de l'Atles Universal, que és una obra d’informació cartogràfica i temàtica d’àmbit mundial i per als Països Catalans, a escales de representació homogènies, que suposà, en l’última dècada del segle XX, un projecte cartogràfic totalment innovador.
La forma normativa del terme atles
En els Documents de la Secció Filològica I (p. 80) s’hi deia el següent: “Bé que l’Institut aconsella també d’escriure atles, considera així mateix admissible la forma atlas...". En conseqüència, per aplicació de l’acord de la Secció Filològica, l’entrada atlas del Diccionari general de la llengua catalana de P. Fabra passà a ser la forma alternativa (amb remissió) de l’entrada atles, que fou la prioritzada. Això no obstant, en la publicació de la primera edició del Diccionari de la llengua catalana (l’any 1995), la Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica acordà regularitzar tant com fos possible la grafia dels mots acabats en -es provinents del grec en el nou diccionari normatiu i, per tant, decidí mantenir tan sols l’entrada atles. Així, doncs, amb aquest acord la variant gràfica atlas ja no es considerava una forma alternativa sinó no normativa. Finalment, amb vista a la publicació de la segona edició del Diccionari de la llengua catalana la Comissió de Lexicografia tornà a estudiar aquesta qüestió i acordà mantenir la decisió presa en la primera edició del Diccionari: l’entrada normativa és atles.