i atletisme | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

atletisme

substantiu masculím
Esport
Esquema d’una pista d’atletisme
© Fototeca.cat
esports esport
Conjunt de proves esportives que comprenen diverses modalitats de cursa, salt, llançament i marxa atlètica, les quals l’atleta duu a terme amb la finalitat de millorar les seves qualitats físiques o de competir.

Hom pot cercar els orígens de l’atletisme fonamentalment a l’antiga Grècia, on diverses llegendes d’origen mitològic relacionen les quatre manifestacions esportives més importants (Jocs Olímpics, pitis, ístmics i nemeus) amb cerimònies religioses d’una gran importància a les ciutats estat. Desapareguts els Jocs Olímpics al segle IV, l’atletisme pràcticament desaparegué fins al segle XIX, que hom en reprengué la pràctica sistemàtica als colleges i universitats anglesos, especialment Oxford i Cambridge. El 1861 fou fundat a Anglaterra el primer club d’atletisme, el Mincing Lane Athletic Club. Per la seva banda, Pierre de Coubertin fou l’artífex de l’organització de les modernes olimpíades, que el 1896 se celebraren per primer cop a Atenes, en les quals l’atletisme hi és preponderant. L’atletisme femení apareix, reglamentat, el 1928 a l’Olimpíada d’Amsterdam. A la fi del segle XIX hom creà a Londres les primeres federacions, i el 1913 fou fundada a Berlín la Federació Internacional d’Atletisme Amateur (IAAF), amb seu a Londres, màxim organisme internacional que coordina i reglamenta oficialment les competències atlètiques més importants, registra i homologa els rècords aconseguits i aplica els reglaments unificadors que ella mateixa defineix i actualitza. El 1970 fou fundada l’Associació Atlètica Europea, amb seu a París, que substituïa la delegació europea de la IAAF (1946).

Els encontres d’alta competició són celebrats preferentment durant la primavera i l’estiu, llevat de les curses de camp a través (cross-country) pròpies de l’hivern, i les proves de pista coberta durant la pretemporada. Actualment les competicions de pista més importants des del punt de vista dels rècords i l’interès del públic i els atletes són els Jocs Olímpics, els campionats del món, els campionats d’Europa, els Jocs Panamericans, els campionats dels EUA, els Jocs de la Mediterrània, els asiàtics i els campionats africans. També se celebren mítings internacionals, competicions de curta durada organitzades en ciutats, com ara el de Zuric, molts dels quals formen part d’un gran premi creat per la IAAF.

Les principals proves disputades en les competicions internacionals són les del programa olímpic, bé que n'hi ha algunes de prestigi reconegut, com ara la milla, que no en formen part. En la història de l’atletisme, per a la categoria masculina, han destacat, entre d’altres, els nord-americans J.Owens, C.Lewis i M.Johnson i l’italià P.Mennea (velocitat), els nord-americans B.Beamon i M.Powell (salt de llargada) i E.Moses (tanques). En curses de mig fons, el cubà A.Juantorena, el britànic S.Coe, el kenyà H.Rono i el marroquí S.Aouita, i en curses de fons el finlandès P.Nurmi, el txec E.Zatopek, l’australià R.Clarke, el kenyà H.Rono i, per a la marató, els etíops A.Bikila i B.Dinsamo. El nord-americà D.Fosbury, el xinès Zhu Jianhua i el cubà J.Sotomayor han destacat en salt d’alçada i, en salt de perxa, l’ucraïnès S.Bubka. Pel que fa als llançaments, destaquen els nord-americans A.Oerter i H.Connolly, el finlandès M.Järvinnen i l’alemany U.Beyer en llançament de disc, martell, javelina i pes, respectivament, i en les proves combinades, els nord-americans J.Thorpe i D.O'Brien, l’alemany J.Hingsen i el britànic D.Thompson. En categoria femenina, cal esmentar les nord-americanes W.Rudolph, E.Ashford, J.Joyner, F.Griffith i l’alemanya M.Koch (velocitat), la txeca J.Kratochvilová i la russa L.Bragina (mig fons) i, en marató, la noruega I.Kristiansen. En salt d’alçada i de llargada sobresurten, respectivament, la búlgara S.Kostadinova i la russa G.Čistjakova, i en llançaments, la russa N.Lisovskaja (pes) i les alemanyes G.Reinsch (disc) i P.Felke (javelina).

Disciplines olímpiques de l’atletisme

programa masculí
proves de pista curses llises de velocitat: 100 m, 200 m, 400 m
curses llises de mig fons: 800 m 1.500 m
curses llises de relleus 4 × 100 m, 4 × 400 m
curses de tanques: 110 m, 400 m
curses d’obstacles: 3 000 m
proves de ruta marató: 42.195 m
marxa atlètica: 20.000 m, 50.000 m
concursos salt salt d’alçada
salt de llargada
triple salt
salt ambperxa
llançament llançament depes
llançament dedisc
llançament demartell
llançament dejavelina
prova combinada (decatló) 1ª jornada 100 m llisos
salt de llargada
llançament de pes
salt d’alçada
400 m llisos
2ª jornada 110 m tanques
llançament de disc
salt amb perxa
llançament de javelina
1.500 n llisos
programa femení
proves de pista curses llises de velocitat: 100 m, 200 m, 400 m
curses llises de mig fons: 800 m, 1.500 m
curses llises de relleus: 4 × 100, 4 × 400
curses de tanques: 100 m, 400 m
curses llises de fons: 5.000 m, 10.000 m
proves de ruta marató: 42.195 m
concursos salts salt d’alçada
salt de llargada
llançaments llançament de pes
llançament de disc
llançament de javelina
prova combinada (heptatló) 1ª jornada 100 m tanques
salt d’alçada
llançament de pes
200 m
2ª jornada salt de llargada
llançament de javelina
800 m

Rècords mundials de les proves olímpiques d'atletisme el 31 de desembre de 2009

prova marca atleta data
homes
100 m 9,58 s Usain Bolt(Jamaica) 16-8-2009
200 m 19,19 s Usain Bolt (Jamaica) 20-8-2009
400 m 43,18 s Michael Duane Johnson (EUA) 26-8-1999
800 m 1.41,11 min Wilson Kipketer (Dinamarca) 24-8-1997
1.500 m 3.26,00 min Hichan el Gerrouj (Marroc) 14-7-1998
5.000 m 12.37,36 min Kenenisa Bekele (Etiòpia) 31-5-2004
10.000 m 26.17,53 min Kenenisa Bekele (Etiòpia) 26-8-2005
110 m tanques 12,87 s Dayron Robles (Cuba) 16-6-2008
400 m tanques 46,78 S Kevin Young (EUA) 6-8-1992
3.000 obstacles 7.53,63 min Saaeed Shaheen (Qatar) 3-9-2004
Salt d’alçada 2,45 m Javier Sotomayor (Cuba) 27-7-1993
Salt de perxa 6,14 m Sergej Bubka (Ucraïna) 31-7-1994
Salt de llargada 8,95 m Mike Powell (EUA) 30-8-1991
Triple salt 18,29 m Jonathan Edwards (GB) 7-8-1995
Llanç. de pes 23,13 m Randy Barnes (EUA) 20-5-1990
Llanç. de disc 74,08 m Jürgen Schult (Alemanya) 6-6-1986
Llanç. de javelina 98,48 m Jan Železný (Rep. Txeca) 25-5-1996
Llanç. de martell 86,74 m Iuri Sedikh (Rússia) 30-8-1986
Relleus 4 × 100 37,10 s Jamaica (Carter, Frater, Bolt, Powell) 22-8-2008
Relleus 4 × 400 2.54,29 min EUA (Valmon, Watts, Reynolds, Johnson) 22-8-1993
Decatló 9.026 punts Roman Šebrle (Rep. Txeca) 27-5-2001
20 km marxa 1.17.16 h Vladímir Kanaikin (Rússia) 23-8-2003
50 km marxa 3.34.14 h Denís Nijegórodov (Rússia) 23-8-2003
Marató 2.03.59 h Haile Gebreselassie (Etiòpia) 28-9-2008
dones
100 m 10,49 s Florence Griffith (EUA) 16-7-1988
200 m 21,34 s Florence Griffith-Joyner (EUA) 29-9-1988
400 m 47,60 s Marita Koch (Alemanya) 6-10-1985
800 m 1.53,28 min J. Kratochvilová (Rep. Txeca) 26-7-1983
1.500 m 3.50,46 min Yunxia Qu (Xina) 11-9-1993
5.000 m 14.11,15 min Tirunesh Dibaba (Etiòpia) 6-6-2008
10.000 m 29.31,78 min Junxia Wang (Xina) 8-9-1993
100 m tanques 12,21 s Iordanka Donkova (Bulgària) 20-8-1988
400 m tanques 52,34 s Iúlia Petxónika (Rússia) 8-8-2003
3.000 m obstacles 8.58,81 min Gulnara Galkina (Rússia) 17-8-2008
Salt d’alçada 2,09 m Stefka Kostadinova (Bulgària) 30-8-1987
Salt de perxa 5,06 m Jelena Isinbajeva (Rússia) 28-8-2009
Salt de llargada 7,52 m Galina Txistiakova (Rússia) 11-6-1088
Triple salt 15,50 m Inessa Kravets (Ucraïna) 10-8-1995
Llanç. de pes 23,12 m Natàlia Lissóvskaia (Rússia) 7-6-1987
Llanç. de disc 76,80 m Gabriele Reinsch (Alemanya) 9-7-1988
Llanç. de javelina 72,28 m Barbora Špotáková (Rep. Txeca) 13-9-2008
Llanç. de martell 77,96 Anita Wlodarczyk (Polònia) 22-8-2009
Relleus 4 × 100 41,37 s RDA (Gladish, Rieger, Auerswald, Göhr) 6-10-1985
Relleus 4 × 400 3.15,17 min URSS (Ledovskaia, Nazàrova, Pinguina, Brízguina) 1-10-1988
Heptatló 7.291 punts Jackie Joyner-Kersee (EUA) 24-9-1988
20 km marxa 1.25.41 h Olimpiada Ivànova (Rússia) 7-8-2005
Marató 2.03.59 h Paula Radcliffe (GB) 13-4-2003

L’atletisme als Països Catalans

Als Països Catalans, les primeres competicions atlètiques foren celebrades amb motiu de la inauguració del primer camp de joc del Futbol Club Barcelona (1909). El 1914 hom celebrà el Festival dels Periodistes Esportius de Barcelona, que inicià el període d’arrelament popular de l’atletisme. El 1915 fou fundada la Federació Atlètica Catalana, la primera a la península Ibèrica, que fou reconeguda pel Comitè Olímpic Internacional independentment del Comitè Olímpic Espanyol. El 1916, hom celebrà el primer campionat de Catalunya, el 1917 els primers campionats d’Espanya i el 1990 el campionat mundial d’atletisme a Barcelona, on el 1992 se celebraren també els XXV Jocs Olímpics. Destaquen, també, la cursa anual Jean Bouin (1920) i, per la seva gran participació, la cursa popular d’El Corte Inglés, creada el 1978. La participació catalana en les competicions d’àmbit estatal sempre ha tingut un paper destacat. El Futbol Club Barcelona fou la primera entitat de l’Estat espanyol que disposà de secció atlètica. Cal esmentar, tanmateix, entre els clubs més importants, el C.N. Barcelona, C.G. Barcelonès, C.N. Montjuïc, C.N. Reus Ploms, A.D. Antorcha, Vilanova, J.A. Sabadell, C.A. Laietana, C.D. Universitari, C.A. Manresa, C.A. Granollers, C.A. Vic, C.G. Tarragona, G.E.E. Gironí, Cornellà At., U.G.E. Badalona, G.E. Seat, C.A. Terrassa, At. Santa Coloma, C.A. Igualada, etc.

Com a instal·lacions atlètiques més importants hi ha actualment l’Estadi de Montjuïc (construït el 1929 amb motiu de l’Exposició Universal i remodelat a fons per a acollir les proves atlètiques dels Jocs Olímpics del 1992) i l’Estadi Joan Serrahima, les pistes de la Ciutat Universitària de Barcelona, les de Granollers, Manresa, Cornellà, Vilanova i la Geltrú, i la Marbella al Poblenou de Barcelona. D’altra banda, el 1987 la Generalitat de Catalunya creà a Sant Cugat del Vallès un Centre d’Alt Rendiment destinat a la preparació d’esportistes d’elit, en el qual l’atletisme hi té un especial relleu.

Entre els atletes dels Països Catalans que han destacat internacionalment cal esmentar Francesc Aritmendi i Carme Valero, campions mundials de cross el 1964 l’un i el 1976 i el 1977 l’altra. En salt de llargada destacà Antonio Corgos (campió d’Europa el 1982). En mig fons, sobresurten el santanderí J.M. Abascal, del Futbol Club Barcelona (medalla d’argent en 1 500 m als campionats d’Europa del 1982 i el 1983) i Reyes Estévez (tercer al campionat del món en 1 500 m del 1997 i medalla d’or als campionats d’Europa del 1998 en la mateixa distància). En proves de fons, Mònica Pont guanyà el 1995 la marató femenina. L’especialitat que més rellevància internacional ha donat als atletes catalans ha estat la marxa, amb Jordi Llopart i Ribes, Josep Marín i Sospedra i, posteriorment, Daniel Plaza (campió olímpic dels 50 km el 1992) i Valentí Massana (campió mundial dels 20 km el 1993).

Col·laboració: 
AMV / JJA / MSuG
Llegir més...