Hom pot cercar els orígens de l’atletisme fonamentalment a l’antiga Grècia, on diverses llegendes d’origen mitològic relacionen les quatre manifestacions esportives més importants (Jocs Olímpics, pitis, ístmics i nemeus) amb cerimònies religioses d’una gran importància a les ciutats estat. Desapareguts els Jocs Olímpics al segle IV, l’atletisme pràcticament desaparegué fins al segle XIX, que hom en reprengué la pràctica sistemàtica als colleges i universitats anglesos, especialment Oxford i Cambridge. El 1861 fou fundat a Anglaterra el primer club d’atletisme, el Mincing Lane Athletic Club. Per la seva banda, Pierre de Coubertin fou l’artífex de l’organització de les modernes olimpíades, que el 1896 se celebraren per primer cop a Atenes, en les quals l’atletisme hi és preponderant. L’atletisme femení apareix, reglamentat, el 1928 a l’Olimpíada d’Amsterdam. A la fi del segle XIX hom creà a Londres les primeres federacions, i el 1913 fou fundada a Berlín la Federació Internacional d’Atletisme Amateur (IAAF), amb seu a Londres, màxim organisme internacional que coordina i reglamenta oficialment les competències atlètiques més importants, registra i homologa els rècords aconseguits i aplica els reglaments unificadors que ella mateixa defineix i actualitza. El 1970 fou fundada l’Associació Atlètica Europea, amb seu a París, que substituïa la delegació europea de la IAAF (1946).
Els encontres d’alta competició són celebrats preferentment durant la primavera i l’estiu, llevat de les curses de camp a través (cross-country) pròpies de l’hivern, i les proves de pista coberta durant la pretemporada. Actualment les competicions de pista més importants des del punt de vista dels rècords i l’interès del públic i els atletes són els Jocs Olímpics, els campionats del món, els campionats d’Europa, els Jocs Panamericans, els campionats dels EUA, els Jocs de la Mediterrània, els asiàtics i els campionats africans. També se celebren mítings internacionals, competicions de curta durada organitzades en ciutats, com ara el de Zuric, molts dels quals formen part d’un gran premi creat per la IAAF.
Les principals proves disputades en les competicions internacionals són les del programa olímpic, bé que n'hi ha algunes de prestigi reconegut, com ara la milla, que no en formen part. En la història de l’atletisme, per a la categoria masculina, han destacat, entre d’altres, els nord-americans J.Owens, C.Lewis i M.Johnson i l’italià P.Mennea (velocitat), els nord-americans B.Beamon i M.Powell (salt de llargada) i E.Moses (tanques). En curses de mig fons, el cubà A.Juantorena, el britànic S.Coe, el kenyà H.Rono i el marroquí S.Aouita, i en curses de fons el finlandès P.Nurmi, el txec E.Zatopek, l’australià R.Clarke, el kenyà H.Rono i, per a la marató, els etíops A.Bikila i B.Dinsamo. El nord-americà D.Fosbury, el xinès Zhu Jianhua i el cubà J.Sotomayor han destacat en salt d’alçada i, en salt de perxa, l’ucraïnès S.Bubka. Pel que fa als llançaments, destaquen els nord-americans A.Oerter i H.Connolly, el finlandès M.Järvinnen i l’alemany U.Beyer en llançament de disc, martell, javelina i pes, respectivament, i en les proves combinades, els nord-americans J.Thorpe i D.O'Brien, l’alemany J.Hingsen i el britànic D.Thompson. En categoria femenina, cal esmentar les nord-americanes W.Rudolph, E.Ashford, J.Joyner, F.Griffith i l’alemanya M.Koch (velocitat), la txeca J.Kratochvilová i la russa L.Bragina (mig fons) i, en marató, la noruega I.Kristiansen. En salt d’alçada i de llargada sobresurten, respectivament, la búlgara S.Kostadinova i la russa G.Čistjakova, i en llançaments, la russa N.Lisovskaja (pes) i les alemanyes G.Reinsch (disc) i P.Felke (javelina).
Disciplines olímpiques de l’atletisme
| programa masculí | |||
| proves de pista | curses llises de velocitat: 100 m, 200 m, 400 m | ||
| curses llises de mig fons: 800 m 1.500 m | |||
| curses llises de relleus 4 × 100 m, 4 × 400 m | |||
| curses de tanques: 110 m, 400 m | |||
| curses d’obstacles: 3 000 m | |||
| proves de ruta | marató: 42.195 m | ||
| marxa atlètica: 20.000 m, 50.000 m | |||
| concursos | salt | salt d’alçada | |
| salt de llargada | |||
| triple salt | |||
| salt ambperxa | |||
| llançament | llançament depes | ||
| llançament dedisc | |||
| llançament demartell | |||
| llançament dejavelina | |||
| prova combinada (decatló) | 1ª jornada | 100 m llisos | |
| salt de llargada | |||
| llançament de pes | |||
| salt d’alçada | |||
| 400 m llisos | |||
| 2ª jornada | 110 m tanques | ||
| llançament de disc | |||
| salt amb perxa | |||
| llançament de javelina | |||
| 1.500 n llisos | |||
| programa femení | |||
| proves de pista | curses llises de velocitat: 100 m, 200 m, 400 m | ||
| curses llises de mig fons: 800 m, 1.500 m | |||
| curses llises de relleus: 4 × 100, 4 × 400 | |||
| curses de tanques: 100 m, 400 m | |||
| curses llises de fons: 5.000 m, 10.000 m | |||
| proves de ruta | marató: 42.195 m | ||
| concursos | salts | salt d’alçada | |
| salt de llargada | |||
| llançaments | llançament de pes | ||
| llançament de disc | |||
| llançament de javelina | |||
| prova combinada (heptatló) | 1ª jornada | 100 m tanques | |
| salt d’alçada | |||
| llançament de pes | |||
| 200 m | |||
| 2ª jornada | salt de llargada | ||
| llançament de javelina | |||
| 800 m | |||
Rècords mundials de les proves olímpiques d'atletisme el 31 de desembre de 2009
| prova | marca | atleta | data | |
|---|---|---|---|---|
| homes | ||||
| 100 m | 9,58 s | Usain Bolt(Jamaica) | 16-8-2009 | |
| 200 m | 19,19 s | Usain Bolt (Jamaica) | 20-8-2009 | |
| 400 m | 43,18 s | Michael Duane Johnson (EUA) | 26-8-1999 | |
| 800 m | 1.41,11 min | Wilson Kipketer (Dinamarca) | 24-8-1997 | |
| 1.500 m | 3.26,00 min | Hichan el Gerrouj (Marroc) | 14-7-1998 | |
| 5.000 m | 12.37,36 min | Kenenisa Bekele (Etiòpia) | 31-5-2004 | |
| 10.000 m | 26.17,53 min | Kenenisa Bekele (Etiòpia) | 26-8-2005 | |
| 110 m tanques | 12,87 s | Dayron Robles (Cuba) | 16-6-2008 | |
| 400 m tanques | 46,78 S | Kevin Young (EUA) | 6-8-1992 | |
| 3.000 obstacles | 7.53,63 min | Saaeed Shaheen (Qatar) | 3-9-2004 | |
| Salt d’alçada | 2,45 m | Javier Sotomayor (Cuba) | 27-7-1993 | |
| Salt de perxa | 6,14 m | Sergej Bubka (Ucraïna) | 31-7-1994 | |
| Salt de llargada | 8,95 m | Mike Powell (EUA) | 30-8-1991 | |
| Triple salt | 18,29 m | Jonathan Edwards (GB) | 7-8-1995 | |
| Llanç. de pes | 23,13 m | Randy Barnes (EUA) | 20-5-1990 | |
| Llanç. de disc | 74,08 m | Jürgen Schult (Alemanya) | 6-6-1986 | |
| Llanç. de javelina | 98,48 m | Jan Železný (Rep. Txeca) | 25-5-1996 | |
| Llanç. de martell | 86,74 m | Iuri Sedikh (Rússia) | 30-8-1986 | |
| Relleus 4 × 100 | 37,10 s | Jamaica (Carter, Frater, Bolt, Powell) | 22-8-2008 | |
| Relleus 4 × 400 | 2.54,29 min | EUA (Valmon, Watts, Reynolds, Johnson) | 22-8-1993 | |
| Decatló | 9.026 punts | Roman Šebrle (Rep. Txeca) | 27-5-2001 | |
| 20 km marxa | 1.17.16 h | Vladímir Kanaikin (Rússia) | 23-8-2003 | |
| 50 km marxa | 3.34.14 h | Denís Nijegórodov (Rússia) | 23-8-2003 | |
| Marató | 2.03.59 h | Haile Gebreselassie (Etiòpia) | 28-9-2008 | |
| dones | ||||
| 100 m | 10,49 s | Florence Griffith (EUA) | 16-7-1988 | |
| 200 m | 21,34 s | Florence Griffith-Joyner (EUA) | 29-9-1988 | |
| 400 m | 47,60 s | Marita Koch (Alemanya) | 6-10-1985 | |
| 800 m | 1.53,28 min | J. Kratochvilová (Rep. Txeca) | 26-7-1983 | |
| 1.500 m | 3.50,46 min | Yunxia Qu (Xina) | 11-9-1993 | |
| 5.000 m | 14.11,15 min | Tirunesh Dibaba (Etiòpia) | 6-6-2008 | |
| 10.000 m | 29.31,78 min | Junxia Wang (Xina) | 8-9-1993 | |
| 100 m tanques | 12,21 s | Iordanka Donkova (Bulgària) | 20-8-1988 | |
| 400 m tanques | 52,34 s | Iúlia Petxónika (Rússia) | 8-8-2003 | |
| 3.000 m obstacles | 8.58,81 min | Gulnara Galkina (Rússia) | 17-8-2008 | |
| Salt d’alçada | 2,09 m | Stefka Kostadinova (Bulgària) | 30-8-1987 | |
| Salt de perxa | 5,06 m | Jelena Isinbajeva (Rússia) | 28-8-2009 | |
| Salt de llargada | 7,52 m | Galina Txistiakova (Rússia) | 11-6-1088 | |
| Triple salt | 15,50 m | Inessa Kravets (Ucraïna) | 10-8-1995 | |
| Llanç. de pes | 23,12 m | Natàlia Lissóvskaia (Rússia) | 7-6-1987 | |
| Llanç. de disc | 76,80 m | Gabriele Reinsch (Alemanya) | 9-7-1988 | |
| Llanç. de javelina | 72,28 m | Barbora Špotáková (Rep. Txeca) | 13-9-2008 | |
| Llanç. de martell | 77,96 | Anita Wlodarczyk (Polònia) | 22-8-2009 | |
| Relleus 4 × 100 | 41,37 s | RDA (Gladish, Rieger, Auerswald, Göhr) | 6-10-1985 | |
| Relleus 4 × 400 | 3.15,17 min | URSS (Ledovskaia, Nazàrova, Pinguina, Brízguina) | 1-10-1988 | |
| Heptatló | 7.291 punts | Jackie Joyner-Kersee (EUA) | 24-9-1988 | |
| 20 km marxa | 1.25.41 h | Olimpiada Ivànova (Rússia) | 7-8-2005 | |
| Marató | 2.03.59 h | Paula Radcliffe (GB) | 13-4-2003 | |
L’atletisme als Països Catalans
Als Països Catalans, les primeres competicions atlètiques foren celebrades amb motiu de la inauguració del primer camp de joc del Futbol Club Barcelona (1909). El 1914 hom celebrà el Festival dels Periodistes Esportius de Barcelona, que inicià el període d’arrelament popular de l’atletisme. El 1915 fou fundada la Federació Atlètica Catalana, la primera a la península Ibèrica, que fou reconeguda pel Comitè Olímpic Internacional independentment del Comitè Olímpic Espanyol. El 1916, hom celebrà el primer campionat de Catalunya, el 1917 els primers campionats d’Espanya i el 1990 el campionat mundial d’atletisme a Barcelona, on el 1992 se celebraren també els XXV Jocs Olímpics. Destaquen, també, la cursa anual Jean Bouin (1920) i, per la seva gran participació, la cursa popular d’El Corte Inglés, creada el 1978. La participació catalana en les competicions d’àmbit estatal sempre ha tingut un paper destacat. El Futbol Club Barcelona fou la primera entitat de l’Estat espanyol que disposà de secció atlètica. Cal esmentar, tanmateix, entre els clubs més importants, el C.N. Barcelona, C.G. Barcelonès, C.N. Montjuïc, C.N. Reus Ploms, A.D. Antorcha, Vilanova, J.A. Sabadell, C.A. Laietana, C.D. Universitari, C.A. Manresa, C.A. Granollers, C.A. Vic, C.G. Tarragona, G.E.E. Gironí, Cornellà At., U.G.E. Badalona, G.E. Seat, C.A. Terrassa, At. Santa Coloma, C.A. Igualada, etc.
Com a instal·lacions atlètiques més importants hi ha actualment l’Estadi de Montjuïc (construït el 1929 amb motiu de l’Exposició Universal i remodelat a fons per a acollir les proves atlètiques dels Jocs Olímpics del 1992) i l’Estadi Joan Serrahima, les pistes de la Ciutat Universitària de Barcelona, les de Granollers, Manresa, Cornellà, Vilanova i la Geltrú, i la Marbella al Poblenou de Barcelona. D’altra banda, el 1987 la Generalitat de Catalunya creà a Sant Cugat del Vallès un Centre d’Alt Rendiment destinat a la preparació d’esportistes d’elit, en el qual l’atletisme hi té un especial relleu.
Entre els atletes dels Països Catalans que han destacat internacionalment cal esmentar Francesc Aritmendi i Carme Valero, campions mundials de cross el 1964 l’un i el 1976 i el 1977 l’altra. En salt de llargada destacà Antonio Corgos (campió d’Europa el 1982). En mig fons, sobresurten el santanderí J.M. Abascal, del Futbol Club Barcelona (medalla d’argent en 1 500 m als campionats d’Europa del 1982 i el 1983) i Reyes Estévez (tercer al campionat del món en 1 500 m del 1997 i medalla d’or als campionats d’Europa del 1998 en la mateixa distància). En proves de fons, Mònica Pont guanyà el 1995 la marató femenina. L’especialitat que més rellevància internacional ha donat als atletes catalans ha estat la marxa, amb Jordi Llopart i Ribes, Josep Marín i Sospedra i, posteriorment, Daniel Plaza (campió olímpic dels 50 km el 1992) i Valentí Massana (campió mundial dels 20 km el 1993).