El mot, en formes llatinitzades, apareix a Catalunya a s X en una certa concurrència amb el mot lloriga , que aviat fou reservat per a les defenses del cavall i no dels homes. Bé que el mot ausberg fou usat fins al s XV, al XIII fou en part substituït pel de gonió i al XIV s’imposà el de cota de malles o de malla . Els guerrers de les miniatures de la Bíblia de Roda (s XI) porten adés ausberg de malles, adés ausberg d’escates, molt ben diferenciats per l’artista.
m
Militar