L’austenita és dèbilment paramagnètica, tova i amb una duresa Brinell de 170-200. A la temperatura de 1 130°C té dissolt un màxim de l’1,7% de carboni i hom considera 715°C com el límit inferior de temperatura en què pot existir. La inclusió en l’acer d’altres elements, com crom, níquel, manganès, etc, conjuntament amb tractaments tèrmics adequats, permeten d’obtenir estructures totalment austenítiques fins i tot a temperatura ambient; aquests microconstituents de l’acer permeten d’obtenir característiques molt útils (resistència a la corrosió, absència de magnetisme, etc.)
f
Tecnologia