i autoanticòs | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

autoanticòs

substantiu masculím
Medicina
immunologia immunol
Anticòs actiu enfront d’un autoantigen que prèviament ha determinat la seva formació.

Els anticossos antinuclears (AAN) s’adrecen contra proteïnes del nucli cel·lular; els anticossos antidesoxiribonucleics (ADN), contra l’àcid desoxiribonucleic; els anticossos antiribonucleics (ARN), contra l’àcid ribonucleic; els anticossos anticitoplasmàtics , contra estructures del citoplasma (antimitocondrials, contra els mitocondris; antilisosomals, contra els lisosomes, etc). Els autoanticossos específics d’òrgans només s’adrecen contra un òrgan concret: múscul, tiroide, mucosa gàstrica, ronyó, fetge, etc i els específics de cèl·lules , contra determinades cèl·lules: eritròcits, plaquetes, etc. Tots aquests anticossos són de gran importància en la patogènia i en la diagnosi de les malalties autoimmunes (autoimmune).

Llegir més...