Malgrat que ja se'n troben mostres a l’edat mitjana (el miniaturista Florenci de la Bíblia de sant Isidor de Lleó, del 960; l’escultor Arnau Gatell al claustre de Sant Cugat, s XII; l’anònim del cadirat del cor de Pohlde, a Hannover, 1284, etc), els trets fisiognòmics són encara poc individualitzats, i l’artista sol incorporar-se a l’obra exercint el seu ofici. La gran època de l’autoretrat començà al Renaixement gràcies a la perfecció tècnica assolida i al sentit d’autovaloració de l’artista com a creador individual (Giorgione, Dürer, Tizià, etc). Anthonis Moor adoptà l’actitud, posteriorment molt repetida, de representar-se pintant davant el cavallet. Des d’aleshores l’autoretrat ha estat un dels gèneres més conreats per tots els artistes (Rubens, Rembrandt, Velázquez, Goya i, entre els contemporanis, Van Gogh, Cézanne, Pissaro, Chagall, Picasso, etc).
m
Art
Autoretrat del pintor francès Paul Gauguin (1848-1903)
© Corel Professional Photos
Retrat d’algú fet per ell mateix.