i autotomia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

autotomia

substantiu femeníf
Zoologia
zoologia zool
Fenomen d’autoamputació d’una part del cos, un apèndix generalment, presentat per alguns animals.

Sovint és un mecanisme de defensa: quan una part del cos és excitada (en ésser agafada per un predador, per exemple), es desencadena una resposta reflexa que provoca una contracció muscular forta, la qual comporta la despresa de la part excitada a partir d’una regió anatòmica d’especial constitució que fa possible aquest capteniment (esquelet notablement feble, vasos sanguinis proveïts d’esfínters per tal d’evitar hemorràgies, etc). La part del cos que es desprèn per autotomia sovint és regenerada; en algunes espècies, l’autotomia d’un òrgan només es pot produir una vegada, ja que la regeneració impedeix la repetició del fenomen. És freqüent en alguns artròpodes (aràcnids, insectes, crustacis) l’autotomia dels apèndixs; en alguns equinoderms, la dels braços (ofiüres) o la de la totalitat o part de les vísceres (holotúries); en alguns rèptils (lacèrtids, ànguids), la de la cua, etc. En alguns casos, l’autotomia no és un fenomen de defensa. Així, els argonautes mascles es desprenen per autotomia de llur braç hectocòtil per tal de poder fecundar la femella.

Col·laboració: 
GEG
Llegir més...