bahaisme

m
Islamisme

Moviment religiós de l’islam iniciat per Mīrzā ‘Alī Muḥammad (babisme) i reformat per Mīrza ‘Alī Ḥusayn Nūrī, anomenat Bahā’ Allāh.

En morir Bahā’ Allāh (1892), el succeí el seu fill ‘Abbās, que prengué el nom d’'Abd al-Bahā’ (‘servent de Bahā’), el qual emprengué un viatge missioner de tres anys per Egipte, Europa i l’Amèrica del Nord i escriví El pla diví, una crida a tots els bahaistes a fi d’estendre les doctrines del seu pare. Morí el 1921, i el succeí el seu net. Sota el seu guiatge es desenvolupà als EUA un sistema d’administració i donà a la comunitat un govern democràtic per mitjà de “consells religiosos nacionals” en diversos països.

El bahaisme sosté la unitat de Déu, creu que la revelació divina és un procés continu i progressiu i que totes les religions estan bàsicament d’acord i són aspectes d’una única veritat; refusa el sacerdoci i el ritu i eleva a la categoria de culte tota obra feta en esperit de servei; refusa l’ascetisme i la mendicitat religiosa; prescriu la monogàmia i desaconsella el divorci; afirma l’harmonia essencial de la religió amb la ciència; ensenya la unitat del gènere humà i afirma la necessitat de la unificació de tots els homes, la igualtat d’homes i dones, la creació d’un idioma internacional, l’educació obligatòria i la institució d’una federació política mundial. Les doctrines de Bahā’ Allāh han tingut una notable expansió per diversos països del món, especialment als EUA. A Barcelona n’existeix una petita comunitat.