i baluard | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

baluard

substantiu masculím
Història
història hist
Element de fortificació de forma pentagonal inserit en l’espai d’unió de dos panys de muralla.

Es compon de dues cares que formen un esperó angular, dos flancs d’unió i un accés situat a la part interior del recinte. La seva aparició va vinculada al reajustament estratègic que determinà el perfeccionament i la sistematització de l’artilleria. Insinuat ja en els recintes fortificats medievals, la seva construcció es consolidà al començament del s XVI. A Barcelona s’inicià la construcció de baluards entre el 1513 i el 1553. Al s XVII Blaise-François Pagan perfeccionà el sistema, que atenyé la màxima eficàcia defensiva amb la contribució de Vauban, fundador de l’escola francesa de fortificació. Al s XVIII destacà la concepció de Louis de Cormontaigne, que introduí els monumentals baluards de 600 m de perímetre. Malgrat els progressos posteriors, l’ús del baluard anà perdent eficàcia a conseqüència del perfeccionament de l’armament terrestre i aeri.

Col·laboració: 
JJA
Llegir més...