De dimensions reduïdes (uns 50 cm), caixa de dors pla i en forma de pera, mànec molt curt en proporció amb la caixa, dividit en menys trasts (catorze) que la guitarra, i sense cordal, té destinada, en conjunts de bandúrries i guitarres, la part aguda, i hom la fa sonar, per mitjà d’un plectre, en trèmolo gairebé constant (atesa l’escassa durada del seu so). Des del s XIV ha evolucionat notablement: al s XVI tenia tres cordes afinades en quintes ( sol 3 — re 4 — la 4); al començament del s XVIII, cinc dobles cordes afinades en quartes ( do 3 diesi — fa 3 diesi — mi 4 — la 4), a les quals fou afegida, dins la segona meitat del mateix segle, una altra doble corda ( sol 2 diesi), i arribà, així, a les sis dobles cordes actuals..
f
Música
bandúrria
© Fototeca.cat
Instrument cordòfon de la família dels llaüts, molt comú en la música popular hispànica.