bard

m
Literatura

Entre els celtes, poeta que formava part de la casta sacerdotal.

Originàriament era l’auxiliar dels filid de la Gàl·lia representants de la poesia culta tradicional. Els bards desaparegueren al s II amb la romanització. Perduraren, però, a Irlanda (fins al segle XVII), al País de Gal·les (segles XII-XIV) i a Escòcia (fins al segle XVIII) amb les funcions dels filid, conjugant la tradició pagana amb el cristianisme. Radicats entorn dels nobles, esdevingueren compositors d’elogis, cants d’amor, cants de natura, planys de mort i sàtires, que cantaven o recitaven acompanyant-se amb el crwth. El Romanticisme revalorà llur poesia, de la qual hom feu nombroses imitacions.