El bari és una mescla natural d’isòtops de masses atòmiques 130, 132, 134, 135, 136, 137, 138, en la qual el 138Ba es troba en un 71,66%. Forma el 0,04% de la crosta terrestre i ocupa el divuitè lloc en ordre d’abundància; hom el troba sobretot en forma de sulfat (baritina) i de carbonat (witherita). El 1774, Karl Wilhelm Scheele diferencià la barita de la calç, i el 1790, Crawford diferencià, alhora, l'estronciana (monòxid d’estronci) de la barita. La gran afinitat que té el bari per l’hidrogen, els halògens, l’oxigen, el nitrogen i el sofre, per a formar hidrurs, halurs, òxids, nitrurs i sulfurs, fa que sigui un metall difícil d’obtenir i car. No és un metall industrial, i hom el prepara al laboratori per reducció al buit de l’òxid de bari amb alumini a alta temperatura. El bari descompon l’aigua i és soluble en la majoria dels àcids. És oxidat ràpidament per l’aire i sovint amb incandescència; per això hom el guarda en petroli. Per calefacció, en atmosfera d’hidrogen a 200°C, produeix un hidrur (BaH2); es crema amb oxigen a altes temperatures formant el peròxid (BaO2); forma un carbur (BaC2) i un borur (BaB6) que presenten conductivitat metàl·lica; també han estat aïllats composts organometàl·lics d’aquest element. Les sals de bari són incolores o blanques, llevat del cas que provinguin d’àcids acolorits, coloren la flama de color verd, i les solubles en el medi intern són tòxiques. La intoxicació per sals de bari, no gens freqüent, provoca vòmits, convulsions i paràlisi progressiva. Els composts de bari del comerç solen derivar del mineral baritina un cop transformada en sulfur per reducció amb carbó, en calent. El bari metàl·lic és d’un ús molt limitat; hom l’empra per a aconseguir un buit més elevat en les vàlvules electròniques, com a lubrificant per a coixinets que hom ha d’usar al buit, com a depurador en metal·lúrgia i en aliatges antifricció.
Propietats físiques del bari (Ba)
| nombre atòmic | 56 |
| pes atòmic | 137,34 |
| estructura electrònica | [Xe] 6s2 |
| valències | 2 |
| pes específic (a 20ºC) | 3,5 |
| punt de fusió | 725ºC |
| punt d’ebullició | 1.640ºC |
| conductivitat tèrmica (a 25ºC) | |
| resistivitat elèctrica (a 20ºC) | |
| radi iònic (Ba2+) | 1,34 Å |
| radi metàl·lic | 2,17 Å |
| potencials d’ionització, en eV | I: 5,212; II: 10,004 |
| potencial de reducció (a 25ºC i 1 atm), en V | Ba(OH)2 + 2e ⇌ Ba + 20H - : -2,99 |