El mot, d’origen germànic, que primitivament significava ‘home lliure’, abans del s XII ja s’havia generalitzat en diversos països europeus com a sinònim de persona notable, guerrer o company del rei. En aquest sentit apareix en documents catalans del s X. A Navarra i a Aragó era utilitzat ja des de la fi del s IX, i d’aquí degué passar a Castella.
m
Història